(Barcelona, 1946 – )

Egiptòleg, arqueòleg i historiador. Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975.

La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest (1980-85).

Ha estat professor universitari a Bellaterra, Madrid i Tarragona i després a les universitats de Barcelona i de Lisboa, essent l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana. Des del 2003 fou catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona. Des del 1974 organitza i publica els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà.

Membre del Centre d’Égyptologie François Daumas de la Universitat Paul Valéry de Montpeller i de l’Institut Interuniversitari d’Estudis del Pròxim Orient antic, i fundador i president de la Societat Catalana d’Egiptologia.

Ha excavat a Heracleòpolis Magna (Egipte) i des del 1992 dirigí la Missió Catalano-Egípcia que excava a Oxirinc (Egipte).

Ha publicat nombrosos treballs de recerca i de divulgació, entre els quals hi ha Historia del Egipto faraónico (1996) i Études historio-archéologiques sur Héracleopolis Magna (1999, en col·laboració).