(Lleida, vers 1490 – Vercelli, Itàlia, 5 març 1564)

Humanista. Muller de Guillem Ramon de Josa i de Cardona. Vídua (a 1539), portà vida retirada de pietat i estudi.

Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot. Parlà a la catedral de Barcelona. Protegí i ajudà Ignasi de Loiola en la seva estada a Barcelona i després a París. Intervingué en la reforma dels estatuts de la Confraria de la Sang, que es reunia a la seva casa del Peu de la Creu, on també allotjà orfes.

Desitjà entrar a la Companyia de Jesús i marxà a Roma el 1543 amb Isabel Roser i d’altres amigues. No hi entrà, però restà a Roma intentant de convertir jueus.

Parlà davant un grup de cardenals sobre la doctrina escotista, cosa que fonamentà la llegenda que havia parlat davant Pau III.

El seu fill Guillem de Josa es casà amb la filla del bisbe de Barcelona Joan de Cardona, Helena, amb qui ha estat erròniament identificada.