(Barcelona, 23 novembre 1650 – 23 març 1702)

Eclesiàstic i sant (sant Josep Oriol). Orfe de pare a l’edat d’un any, la seva mare, es tornà a casar, amb Domènec Pujolar, que li féu de pare.

Fou escolà de l’església del Pi, a Barcelona, i la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera (1665-75); es doctorà en teologia. El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu.

El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic. Fou preceptor, en 1677-86 dels fills de la família Gasneri. Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri.

El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant Lleonard a l’església del Pi, on exercí quan retornà a Barcelona.

Tingué en vida gran fama de sant, de miracler i d’auster; el poble li deia doctor pa-i-aigua. Decidí marxar a les missions, i per obtenir la benedicció del papa anà cap a Roma el 1698, però en arribar a Marsella es posà malalt i tornà a Barcelona.

En morir era tanta la seva anomenada que el seu enterrament hagué de fer el recorregut de la processó de Corpus perquè tothom el pogués venerar. El seu cos fou enterrat a l’altar de sant Lleonard de l’església del Pi, i el 1806, amb motiu de la seva beatificació, fou traslladat a un altar propi.

Canonitzat pel papa Pius X el 1909, la seva festa se celebra el 23 de març, aniversari de la seva mort.