(Catalunya Nord, segle XVII – Perpinyà, 2 març 1705)

Fill i successor de Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova. Heretà de la mare el castell de Rubí. Fou capità de les guàrdies de Catalunya i conseller del consell d’Índies. Morí en un duel.

Heretà el patrimoni dels Desbosc de Santvicenç (baronia de Vilassar i senyoria de Sant Vicenç de Burriac) i per mort (1688) del seu oncle matern, Ramon I d’Oms de Santapau, s’emparà del seu ja minvat patrimoni, que encara minvà més en vendre (1701) la senyoria de Saga.

Tanmateix aquest patrimoni li fou discutit pels Sentmenat, barons i després marquesos de Castelldosrius (que al·legaren millors drets en virtut del testament d’Antoni I el Vinculador), als quals fou adjudicat per sentència judicial el 1730.

Tot i això, s’arribà a una convinença amb la filla i hereva d’Antoni, Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera (Catalunya, vers 1688 – 1759)  Muller d’Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja.

Mitjançant una convinença amb els Castelldosrius, Gaietana restà amb les propietats del seu pare, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris.

Fou la darrera representant de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.