(Rosselló, segle XIV – vers 1423)

Polític. Baró de Montesquiu, senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer III d’Oms i de Mura. El 1399 fou armat cavaller a Saragossa.

Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I l’Humà, en nom dels cavallers i homes de paratge. Durant l’Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d’Anjou i antiurgellista acèrrim.

Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat (1410). Després formà part del consell de Ferran I d’Antequera (1413), lluità contra Jaume II d’Urgell.

El 1418 era membre de la comissió de Molins de Rei que presentà la moció contra la provisió de càrrecs a estrangers.

Fou el pare de Bernat i de Berenguer V d’Oms i de Santapau.

Era germà de Berenguer IV, Bernat d’Oms i de Saga  (Catalunya Nord, segle XIV – 1429/30)  Iniciador de la línia dels barons de Corbera. Cambrer del rei, fou nomenat capità o alcaid vitalici del castell de Perpinyà, càrrec que li fou declarat hereditari. El 1408 rebé el papa Benet XIII a la seva casa de Perpinyà. Serví a Nàpols Alfons IV i es casà amb Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, baronessa de Corbera del Castell, i tingueren per fill Carles d’Oms i de Sagarriga.