(Olzinelles, Vallès Oriental, 1652 – Perpinyà, 1713)

Eclesiàstic. Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695. Fou nomenat definidor de l’orde.

Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos; publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña (1698), per la qual cosa fou empresonat. Escapà i es refugià a França.

El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars.

Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación (1702), però la guerra de Successió n’impedí la tramitació. Aleshores fixà la residència a Perpinyà.