(Barcelona, segle XIII – 1285)

Ciutadà. Home de prestigi entre el poble, encapçalà una revolta popular contra el poder oligàrquic que dominava el municipi de Barcelona.

De fet, no fou cap esdeveniment aïllat, sinó una entre d’altres revoltes socials que s’esdevingueren llavors a Europa, encara que no és fàcilment explicable la seva coincidència, en aquell moment, amb els preparatius de la invasió dels croats francesos de Felip III l’Ardit. És per això que oficialment fou acusat de connivència amb l’enemic exterior.

Des de la primeria del 1285 fins al jorn de Pasqua del mateix any el poble menut, és a dir, la petita burgesia i l’artesanat barceloní, amb el suport de certes famílies riques de la ciutat, van fer seu el govern municipal i, segons Desclot, es posà en perill les vides i les hisendes dels rics, dels jueus i dels clergues.

Sense voler obeir les autoritats reials, Berenguer Oller designà consellers addictes, però no tenia força armada pròpia. L’entrada sobtada del rei Pere a Barcelona posà fi a la revolta i Oller i els seus principals col·laboradors foren ajusticiats el dia de Pasqua: ell fou arrossegat i, juntament amb els altres, penjat a Montjuïc.

Seguí una amplíssima repressió que fou publicada a totes les terres de la corona catalano-aragonesa i que obligà molta gent a fugir.