(Tortosa, Baix Ebre, 1663 – Barcelona, 1708)

Prelat. Germà de Josep i de Jacint. El 1704 fou elegit abat del monestir de Benifassà.

Era partidari de Carles d’Àustria, fet que li costà una denúncia i que l’obligà a refugiar-se a Barcelona amb 23 dels seus monjos. Un cop dominada Catalunya pels austròfils, el rei Carles el nomenà conseller.

Morí poc després d’expirar el seu quadrienni com a abat.