(Anoia)

Sector central i més característic de la comarca. Depressió marginal de la Depressió Central Catalana. Està excavada en les margues blaves característiques d’aquesta zona i limitada per relleus monoclinals.

La conca és el resultat de l’erosió de l’alt curs del riu Anoia, el qual, havent travessat les muntanyes de la serra Prelitoral, ha desplaçat la seva capçalera, a causa d’un fenomen d’erosió regressiva, fins als marges meridionals de la Depressió Central, i s’ha dilatat després gràcies a l’existència de terrenys terciaris -resultat de la sedimentació eocènica- fàcilment excavables.

Els relleus monoclinals o plataformes estructurals, gairebé horitzontals, que s’anomenen serres, són conseqüència de la inclinació de les capes, que determinen relleus dissimètrics de pendent abrupte.

Aquestes serres ultrapassen els 500 m d’altitud, mentre que, al centre de la conca, Igualada és a 284 m d’altitud.