(Barcelona, 27 desembre 1865 – 1939)

Escriptor. Fou doctor en filosofia i lletres. Es dedicà a l’ensenyament.

Tingué una certa actuació política, com un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i, després, com a militant de la Lliga Regionalista.

Era propietari de la masia la Sala, bressol de Joan de Serrallonga.

Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques catalanes, especialment “La Renaixença”, “La Il·lustració Catalana” i “Joventut”.

Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema El plany de la fulla (1891).

Assolí un prestigi com a poeta. És autor dels reculls Agredolç (1886), Bosqueroles (1888), Ratlles curtes i Montsenyenques.