(Vic, Osona, vers 1819 – Catalunya, segle XIX)

Dirigent obrer.

Durant la Regència d’Espartero (1840-43) fou el principal dirigent de l’Associació de Teixidors de Barcelona, la qual actuà com a caixa de resistència, que influí a tot Catalunya i organitzà en aquest període una sèrie de vagues per defensar els interessos de la classe obrera.

L’associació, amb un préstec de les autoritats de Barcelona, fundà la Companyia Fabril, que funcionà de fet com una societat de socors mutus.

Un cop fou sufocat l’alçament de la Jamància, en el qual intervingué Muns, l’associació va haver d’actuar en la clandestinitat i entrà en decadència.