(Tarragona, segle XIII – Catalunya, 1286)

Funcionari reial jueu. El 1273 fou batlle de Tarassona i el 1276 de Morvedre i de moltes localitats de Castelló.

En temps de Pere el Gran, amb el títol de batlle de Tarassona (i, esporàdicament, d’altres localitats) o el genèric de batlle, exercí activitats administratives en un territori cada cop més ampli, que, des de mitjan 1283, fou tot el regne d’Aragó (quan ja hi havia un batlle general), i així fins al principi del regnat d’Alfons II.

En la seva actuació l’ajudaren els seus germans Salomó, Abrahim i Ismael (aquest serví també Jaume II).

Morí assassinat.