(Tàrrega, Urgell, vers 1300 – 1370)

Financer, dirigent i poeta jueu. Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348.

Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva.

Compongué en hebreu una col·lecció de 58 sentències morals ritmades (impreses a Venècia el 1618) i algunes poesies religioses.

En català escriví un poema moral, que s’ha perdut (com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial).

No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums.