(Barcelona, 16 febrer 1594 – Avinyó, Provença, 26 juny 1653)

Humanista i religiosa. Filla d’un banquer que s’instal·là a França en arruïnar-se, excel·lí des de la seva infància per les seves qualitats excepcionals de poliglota.

Dominava el llatí, el grec, l’hebreu i el siríac. També estudià dret, física, química i música.

Fou tanta la seva fama que el vicelegat pontifici i un tribunal escollit especialment li atorgaren el títol de doctora en ciències i lletres.

El 1608 ingressà al convent de les dominicanes de Santa Pràxedes d’Avinyó. El 1613 en fou elegida prioressa, càrrec que ocupà dues vegades més.