(Maella, Matarranya, 28 juliol 1807 – Frascati, Itàlia, 21 juliol 1870)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830.

Canonge arxipreste de Tarassona (1834) i penitencier de Saragossa (1850). El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà. El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant.

El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural. La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat.

El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de disciplina eclesiàstica, fins que caigué malalt de febres palúdiques i es retirà a Frascati.

Dels seus béns manà fundar el seminari asil de les Corts, encara subsistent.

És autor d’un catecisme, d’obretes pietoses i en especial d’articles jurídics i polèmics sobre la unitat catòlica, la tolerància i la llibertat de cultes i de conferències publicades al “Diari de Barcelona” (1865-70), tot en castellà.