(Barcelona, 1 novembre 1844 – 26 octubre 1895)

Metge i escriptor. Tenia un gran coneixement del grec, del llatí, l’hebreu i l’àrab. Fou un dels fundadors de l’entitat patriòtica La Jove Catalunya.

Col·laborà a “La Renaixensa”, “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Crònica Científica”. Premiat als Jocs Florals de Barcelona i a Montpeller. Es feia bastant amb els escriptors occitans i el nomenaren majoral de Felibritge.

Va ser secretari de la Societat Botànica de Barcelona (1872-74) i autor de la Flora de la muntanya de Montserrat i d’una versió catalana de La Iliada. Publicà dos treballs botànics i un sobre aigües medicinals.

Escriví més obres, però cap de les esmentades no ha pogut ésser publicada a causa de la pèrdua dels manuscrits.