(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Era capità de la guarnició de Gerba, possessió dels Lloria.

Devers el 1307, quan l’heretatge passà al fill menor de l’almirall, Francesc Roger, es veié assetjat al castell per la revolta de la càbila de Mistua, la principal de l’illa.

Rebé la visita de quatre galeres trameses des de Sicília, a les ordres de Jaume Castellar, que havien de dur-li algun auxili de pas cap a Orient. Castellar s’animà a desembarcar la seva gent i a aparellar batalla amb ajut dels de la càbila de Moàbia, però els de Mistua venceren completament i Castellar morí.

La situació de Montoliu esdevingué crítica, encara que els rebels no gosaven llançar-se a l’assalt de la fortalesa. Deixant el comandament a un cosí germà, el Bord de Montoliu, passà a la Basilicata per veure-hi Saurina d’Entença, vídua de l’almirall, que no pogué pagar una acció militar a l’illa.

El papa i el rei Robert de Nàpols es desentengueren d’un possible ajut. A la fi s’avingué a donar-lo Frederic II de Sicília, amb la condició de conservar Gerba i les Quèrquens com a propietat mentre no es rescabalés de les despeses fetes.

Acompanyà l’expedició reial manada per Pelegrino de Patti i formada per 18 galeres, 100 genets i 1.500 peons. Patti fou vençut totalment, i caigué presoner, en una desastrosa batalla de la qual se salvaren només 28 dels genets.

Montoliu hagué de rescatar Patti amb els diners que duia per pagar la guarnició primitiva del castell. Deixà a Patti a la fortalesa, on els nou vinguts i els antics es barallaven per qüestions de dones, i ja molt estret el setge dels de Mistua, Montoliu tornà, desesperat, prop de Frederic II.

No era possible ja trobar ningú que volgués anar a Gerba. Aleshores, pel juliol de 1309, el rei confià l’illa a Ramon Muntaner. Montoliu l’hi acompanyà per lliurar-li el comandament de la fortalesa.