(Palma de Mallorca, 23 agost 1873 – Alburquerque, EUA, 27 agost 1923)

Urbanista i advocat. Fill de Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel. De família aristocràtica tarragonina, residí a Barcelona, on divulgà les idees dels urbanistes sociològics.

Fundà la Societat Cívica La Ciutat-Jardí (1912), inspirada en la teoria del mateix nom d’Ebenezer Howart. Féu estades a Anglaterra, fins que es traslladà a EUA com a professor universitari.

De formació modernista, publicà John Ruskin (1901), La ciudad jardín (1912), La cooperación en el movimiento de las ciudades-jardín (1914), L’home i sa tasca (1914) i El sistema de Taylor y su crítica (1916), a més de versions, generalment en català, de Shakespeare -un intent d’obres completes-, Emerson i Whitman.

Preconitzava la descentralització de Barcelona, la protecció del paisatge i la integració del treball de l’home en la natura.