(Barcelona, 9 maig 1731 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 26 març 1815)

Erudit i eclesiàstic. Fill del comissari general de guerra del Principat Baltasar de Montero y González de Soria i de Maria Anna d’Alòs i de Rius.

Ingressà a l’orde benedictí a Besalú (1744). Fou catedràtic de filosofia i teologia i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles.

El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum i el 1766 la seva oració fúnebre per a Isabel Farnese.

El 1788 fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès.