(Catalunya, segle XIV – 1413/26)

Fill i successor de Guillem (II) de Montcada i de Montcada, i d’Elvira Maça de Liçana.

Es casà amb Elfa, germana del cèlebre Antonio de Luna y de Xèrica, la qual volgué empresonar (1382), i es mantingué neutral en la pugna entre el rei Pere III i el seu fill, el duc de Girona.

El 1381 anà a l’expedició a Grècia amb la galera Santa Coloma, que portava el nou vicari general, el vescomte de Rocabertí, i en retornà l’any següent.

El 1392, amb els seus fills Guillem Ramon III i Pere de Montcada i de Luna, anà a l’expedició de Sicília per sotmetre els barons sicilians a l’obediència dels reis Martí I i Martí II, dels quals fou camarlenc i conseller.

Sembla que al seu temps els Montcada perderen la important baronia de Fraga.

També fou pare del bisbe Ot de Montcada i de Luna.