(Sicília, Itàlia, segle XV – 1466)

Cinquè comte d’Adernò. Fill de Joan de Montcada i d’Alagó.

Fou gran senescal, mestre justicier (1453-66) i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials (1458).

Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona.

Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran (1438), per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols (1442) o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès (1444).

El 1439 era governador del Castell Nou de Nàpols i, amb Ramon de Boïl, negocià amb els ambaixadors francesos el lliurament de la fortalesa.

Era a Roma el 1447 i el 1455, a la mort de Calixt III.

Amic de Carles de Viana, intervingué en les relacions d’aquest amb el seu pare Joan II.

Fou germà seu, Antoni Perio Montcada i de Fenollar  (Sicília, Itàlia, segle XV – vers 1452)  (dit Joan)  Heretà del seu pare la baronia de la Ferla. Fou el primer membre de la subbranca dels barons de la Ferla, el qual s’extingí amb la seva néta cinquena:

Isabel de Montcada i Cardonetto (Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1589)  Es casà amb Antoni de Requesens, primer príncep de Pantelleria i baró de la Ferla. Fou la darrera representant de la subbranca dels barons de la Ferla.