(Bearn, França, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)

(II de Bearn) Vescomte de Bearn. Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de Bearn) i de Guillema de Castellvell. S’havia criat i educat a Catalunya.

Es casà amb Garsenda, filla d’Alfons de Provença i néta d’Alfons el Cast.

Acudí a la batalla de Muret (1213), i després de la desfeta continuà la lluita contra els croats de Simó de Montfort.

Encara que era vescomte de Bearn (1224), restà a Catalunya, on fou el personatge més poderós i més influent de la cort de Jaume I.

Vers el 1222 envaí les terres de Nunyo Sanç, cosí de Jaume el Conqueridor, i aquest fet provocà la reacció armada del monarca i dels Cardona-Cabrera contra ell.

Un cop fetes les paus, es reconcilià amb el rei i, d’ençà de llavors, en fou un dels consellers més fidels. En aquesta condició anà a la guerra de l’Urgell contra Guerau de Cabrera, i a l’expedició per a la conquesta de Mallorca amb 400 cavallers, però hi trobaren la mort ell i el seu cosí Ramon.