(Catalunya Nord, segle IX – 896)

(dit el Vell)  Comte de Conflent (vers 870-894) i de Rosselló (878-894). Fill del comte marquès Sunifred i d’Ermessenda.

El seu germà gran, Guifre el Pilós, l’associà al govern dels comtats d’Urgell–Cerdanya d’ençà del 870 i dels de Barcelona–Girona–Besalú d’ençà del 878, però especialment li encarregà la regència del Conflent (vers 870).

Quan el poderós marquès Bernat de Gòtia s’aixecà (877) contra Carles el Calb i el successor Lluís el Tartamut, Miró I es declarà partidari de la monarquia carolíngia, com era tradicional a la seva casa.

El 878 s’apoderà del Rosselló, en poder del revoltat, possessió que li fou reconeguda pel monarca quan a Troyes va repartir els honors de Bernat (setembre 878).

Ajudà el seu germà Guifre en la repoblació de les comarques d’Osona i Berga i impulsà la construcció i l’engrandiment dels monestirs d’Eixalada i Cuixà.

Mort sense fills, el Rosselló passà al seu cosí Sunyer II i el Conflent revertí a Guifre el Pilós.