(Tarragona, Tarragonès)

Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.

L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.