(Barcelona, 21 novembre 1888 – 5 maig 1952)

Filòsof. De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi.

De formació autodidàctica, començà a conrear la novel·la i el periodisme. Estudià amb Serra i Húnter, en 1920-32 en fou auxiliar, i es doctorà el 1927.

Professor d’estètica a la Universitat de Barcelona (1943) i n’obtingué la càtedra el 1950. Intentà de convertir l’estètica en una ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme.

Col·laborador de la “Revista de Catalunya”, entre d’altres.

Entre els seus treballs excel·leixen L’Escola escocesa i la seva influència en els filòsofs catalans del segle XIX (1922), Els estudis filosòfics a Catalunya (1927), La estética inglesa en el siglo XVIII (1927), De la bellesa (1936), Dos poetas: Valéry y Claudel y la estética (1946) i Estudios estéticos y otros ensayos filosóficos (1958).