Miquel i Macaya, Josep

(Valls, Alt Camp, 1907 – Vic, Osona, 23 desembre 1995)

Assagista. Estudià a l’Institut Catòlic de París i a la universitat de Lovaina. Format en el neotomisme sota la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange. Visqué a Vic.

Es dedicà a l’ensenyament i recollí una biblioteca d’uns trenta mil volums, així com un gran arxiu epistolar referent a destacades personalitats intel·lectuals catalanes i estrangeres, sobre algunes de les quals ha publicat diversos opuscles, com: Elogi del bisbe Torras (1952), El Dr. Lluís Carreras, de santa memòria (1955), Introducció a l’estudi de sant Tomàs (1967), História d’una biblioteca (1967) i El meu P. Xiberta (1968).

Col·laborà a “El Matí”, “Catalunya Social”, “El Pla de Bages”, “Diari de Reus”, “La Cruz” de Tarragona i “Criterión” de la primera època.