(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1879)

Eclesiàstic i filòsof. Deixeble de R. Martí d’Eixalà, fou doctor en filosofia i lletres.

Catedràtic del Liceu Científic de Rimini i lector a la nunciatura de Bolonya. En tornar a Barcelona va fundar-hi un col·legi particular, al mateix temps que ensenyava a l’institut d’ensenyament mitja, d’on fou vice-rector, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Autor de diversos llibres i opuscles de tema religiós i filosòfics, entre els quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral (1864), Ontología o metafísica pura universal y genera (1865) i Cosmoetiología o tratado del mundo en general y de su causa (1865), on s’acosta a la filosofia del sentit comú.

És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona… (1867) i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña.