(Manresa, Bages, 4 març 1929 – Barcelona, 18 gener 2021)

Músic. Estudià amb Cristòfor Taltabull (1950-56). Amb la seva primera obra serial, Sonata (1957), inicià una sèrie de composicions, l’organització de les quals es basà en la cohesió de la infraestructura, altures i duracions. Músic d’avantguarda, utilitza elements tecnològics i electrònics.

D’entre la seva extensa producció, destaquen, d’una primera època, Tríade per a Joan Miró (1961), Tramesa a Tàpies, per a violí, viola i percussió (1961), Tres invencions mòbils (1961), Quartet de Catroc (1962) i Homenatge a Galileu (1965), així com obres escèniques dedicades al teatre musical: Concert per representar (1964), Conversa (1965) i Suite bufa (1966).

Més endavant, i sovint utilitzant l’ordinador, ha compost, entre d’altres, Ibemia (1969), Aronada (1972), L’armari en el mar (1978), Piano xòfer (1984) i l’òpera Cap de mirar (1991).

Durant els anys 1977-79 presidí l’Associació Catalana de Compositors, i des del 1982 presidí la Fundació Phonos.