(Barcelona, 20 març 1883 – París, França, setembre 1968)

Pintor i decorador. Format a Llotja i a París.

És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista.

Era soci del Cercle de Sant Lluc.

Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavers del 1935 i el 1936.

Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.