(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 25 abril 1934)

Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Pere. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt.

Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de “La Veu de Catalunya”.

Fou un brillant historiador de l’agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907).

Un grup d’escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom.

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.