(Figueres, Alt Empordà, 1731 – Trujillo, Càceres, Extremadura, 29 juny 1801)

Metge. Es doctorà en medicina a Cervera. Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III de Borbó.

Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, assolí una gran anomenada en la campanya empresa contra una epidèmia de febres pútrides esdevinguda a diverses comarques catalanes (1783) i a Barbastre (1784-85), combatuda amb un medicament, ideat per ell, compost d’opi, tàrtar emètic i quina, que fou conegut amb el nom d’opiata Masdevall.

Moltes de les seves obres foren traduïdes a l’italià, entre les quals cal destacar Dictamen dado de orden del rey, acerca de la salubridad o insalubridad de las fábricas de algodón y lana (Madrid, 1784) i l’opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas… (1786).

Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques.