(Catalunya, 1779 – Barcelona, 31 març 1856)

Arquitecte. Nomenat el 1808 “mestre d’obres de la ciutat de Barcelona”, emparant-se amb aquest càrrec, i emportat per una febre de renovament neoclàssic, portà a cap en aquesta ciutat un gran nombre d’enderrocaments d’edificis antics.

En aquest sentit féu abatre (1823) la galeria gòtica i la façana quatrecentista de la Casa de la Ciutat, i elaborà els plànols neoclàssics (1845) de l’actual. L’opinió pública condemnà aquest fet, i això féu que no s’enderroqués la part de la façana gòtica que dóna al carrer de la Ciutat.

És el constructor dels mercats de Sant Josep i de Santa Caterina de Barcelona.

La seva actuació com a arquitecte municipal fou molt criticada.