(Roda de Ter, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i guerriller. Ciutadà honrat de Barcelona. Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda, lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa.

El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat. Amb Bac de Roda preparà la insurrecció austriacista del 1704.

Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona (1705).

Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona (1706) i defensà la ciutat durant el setge del 1706. Participà en operacions bèl·liques posteriors, i el 1713 resistí a la plana de Vic, però el general castellà Bracamonte l’obligà a deposar les armes.

Fou pare de Miquel de Mas i Regàs.