(Bràfim, Alt Camp, 14 desembre 1721 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1792)

Eclesiàstic. Es doctorà en dret canònic a Cervera.

Fou provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, fins que fou nomenat bisbe de Puerto Rico (1761), diòcesi que comprenia l’orient veneçolà i que recorregué en visita episcopal,

Nomenat bisbe de Caracas (1769), recorregué durant dotze anys (1772-84), en visita pastoral, la nova i vasta diòcesi amb diversos col·laboradors, a cavall de muls i en canoa: visità 345 poblats.

Dels seus manuscrits redactats amb els esborranys i les anotacions fets durant el trajecte, en foren publicats, el 1928, sis volums.

Destaquen els dos primers manuscrits, que formen el Libro personal, inèdit encara, que constitueix un aplec monogràfic d’observacions i d’investigacions locals sobre aspectes físics, parroquials, econòmics i socials, valuosa aportació al coneixement de la geografia setcentista d’aquella gran regió de la Veneçuela d’ara.