(Subirats, Alt Penedès, 1230 – Barcelona, 1284)

Teòleg. Ingressà al convent de dominics de Barcelona i estudià, especialment, les llengües aràbiga i hebrea.

El 1250 féu un primer viatge a Tunis, on tornà el 1253 i hi romangué fins al 1269.

Examinà, juntament amb el bisbe de Barcelona i sant Ramon de Penyafort, per manament de Jaume I, els llibres talmúdics.

Tots els seus escrits són de caràcter apologètic, entre els quals sobresurt Pugio difei adversus mauros et iudaeos (1278, publicat a París el 1651), llibre fonamental en l’apologètica de l’edat mitjana i objecte d’atenció per part de molts estudiosos.