(Vigo, Pontevedra, Galícia, 4 octubre 1765 – Lujan, Argentina, 19 maig 1819)

Militar.

Durant la guerra del Francès sobresortí pels seus mèrits. El 1808 manava el batalló lleuger de voluntaris de Tarragona, destacat a Navarra.

Amb un centenar d’homes pogué anar a Saragossa, on participà a les dues defenses, i el 1809 ja era mariscal de camp. En 1810-11 era comandant general d’Aragó. El 1814 fou nomenat governador militar de Tortosa.

Ascendit a capità general el 1815, fou nomenat també president de la Reial Audiència de Xile.

El 1817 caigué presoner dels independentistes de San Martín. Morí en captiveri, després d’un primer empresonament en condicions bastant dures a Punta San Luis.