(Bílbilis, Tarraconense, 38 o 41 – Roma ?, Itàlia, vers 104)

Poeta llatí. Descendent d’una modesta família burgesa.

L’any 64 arribà a Roma i l’any 80 publicà una obra titulada Liber Spectaculorum, descripció de les lluites de circ i de l’arena, que li va valer el favor de Titus i de Domicià.

Els llibres del seu epigramari van difondre’s per l’Imperi; una posterior conjuntura política l’obligà a tornar a Bílbilis, i l’ajuda de Plini el Jove li va permetre el viatge de tornada.

La seva obra consta exclusivament d’epigrames: iniciada amb el llibre esmentat abans (conservat fragmentàriament), culmina en 14 llibres, que reflecteixen panoràmicament la societat romana de l’època. En total, 1.554 composicions.

El dístic elegíac és el metre predilecte del poeta. El seu realisme és generalment satíric i humorístic, i en el seu llenguatge abunden els neologismes i hel·lenismes col·loquials.

La identitat dels personatges exposats en la seva crítica dels vicis romans queda velada pels noms imaginaris.

La seva poesia, procedent de la sàtira àtica, és el coronament del gènere apigramàtic llatí.