(Borredà, Berguedà, 26 setembre 1785 – Madrid, 22 març 1863)

Militar. Fill de teixidors, fou un destacat guerriller en la guerra del Francès.

Havent-se distingit com un dels herois de la victòria del Bruc, acceptà el càrrec de tinent i organitzà una companyia que, a Vilafranca del Penedès, s’incorporà a d’altres per formar un terç. Famós per les seves gestes, defensà Roses i guanyà l’acció del Llobregat (9 març 1808).

Després d’haver tornat Ferran VII, extirpà el bandidatge a Catalunya (1816).

Nomenat capità general de Galícia, el 1835 ho fou de Catalunya, després d’ésser ascendit a tinent general.

El 1844 li fou concedit el títol de comte del Llobregat i el 1847 es retirà de la vida política.

Pare de Josep Manso i Juliol.