(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Professor de teologia, sacerdot i orador. Pronuncià discursos i sermons en llatí, català i castellà.

És conegut sobretot per Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandesa de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó, predicat a la catedral de Barcelona i publicat el 1602.

Famós per la seva defensa de la llengua catalana, tenia pretensions d’historiador.

Fou un dels quatre censors de l’edició de la primera part de la Crònica de Jeroni Pujades.