(Perpinyà, 1626 – Barcelona, 1708)

Polític i militar; vice-governador de Catalunya. Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès de Vallgornera.

Després de la caiguda de Vilafranca de Conflent (1632), emigrà a Barcelona. Els seus béns foren lliurats al marquès d’Aguilar.

Participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674).

Fou el pare de Joan i de Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós.