(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1714 s’arruïnà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l’exèrcit d’ocupació. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel.

Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès.

Pel setembre del mateix any, Llirós s’acollí a la capitulació de Cardona, on era esmentat personalment.