(Catalunya, 1233 – 1508)

Antiga demarcació administrativa.

Consta la seva existència el 1233, com a sots-vegueria de la vegueria de Vilafranca. Dins el segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a ésser carrer de Barcelona i a formar part de la vegueria de Barcelona.

El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, l’Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí. El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió feta a la sots-vegueria d’Igualada de Rubió, Jorba i Copons, que retornaren a la vegueria de Cervera.