(Tarragona, 30 maig 1810 – 9 novembre 1891)

Arqueòleg i historiador. Fundà, instal·là provisionalment i dirigí (1851-91) el Museu Arqueològic de Tarragona.

Fou soci corresponent de la Real Academia de la Historia, de la Real Academia de Bellas Artes i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Dirigí la restauració de l’aqüeducte romà (1854), i altres obres a Santes Creus i a Poblet.

Escriví diverses obres sobre arqueologia i història de Tarragona, com Indicador arqueológico de Tarragona (1867) i Historia del real monasterio de S. S. Creus (1886).