(Barcelona, 6 abril 1877 – Buenos Aires, Argentina, 14 agost 1958)

Dramaturg en castellà.

Es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos (1893). Però ben aviat es lliurà plenament a l’activitat dramàtica i mirà d’enlairar el nivell de l’escena hispànica.

El seu teatre, transcendent i amb un marcat simbolisme, s’inspirà en mites clàssics: Las bodas de Camacho (1903, escrita en col·laboració amb Adrià Gual), El tercer demonio (1908), Don Juan de Carillana (1913), Entre llamas (1915), El conde de Alarcos (1917), El hijo pródigo (1918), El señor de Pigmalión (1921) i El burlador que no se burla (1930).

Fou ambaixador de la República i s’exilià a Buenos Aires el 1939.