(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o Isil)  Poble (1.161 m alt), situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d’Airoto; l’església parroquial és en una illa entre dos braços del riu.

Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil, romànica.

Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Alòs d’Àneu i d’Àrreu.

Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.