(Catalunya, 1906)

Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.

Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.

Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.