(Barcelona, 1758 – Teià, Maresme, 1856)

Noble i il·lustrat. Senyor de Margalef. Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya.

Fou un membre actiu, des del 1786, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions, i, des del 1826, presidí l’Acadèmia de Bones Lletres (féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller).

Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona 1806-20 (durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat), i després del Trienni Constitucional tornà a ocupar aquest càrrec (1824-33). Es retirà a Teià.