(Barcelona ?, segle XVIII)

Metge i escriptor. El 1788 era metge a Camarasa (Noguera).

Amb Apologia de l’idioma català, escrita després del 1766 i llegida a l’acadèmia Comunicació Literària, fou un dels inspiradors de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot (1815).

La seva poesia és característica del pre-romanticisme (Solloqui de Caifàs). Participà, amb sis composicions poètiques, perdudes, en les festes de la beatificació de Simón de Rojas celebrades a Barcelona el 1766.