(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Mariner. Serví a l’estol de la Companyia catalana a Orient. Després del consell de guerra de Gal·lípoli, a primers de juny de 1305, en què hom decidí enfonsar les naus, passà a les forces de terra.

A la batalla de l’istme d’Hexamílion aconseguí un bon cavall i les armes d’un cavaller grec. Amb aquest equip, encara que sense escut perquè no havia après de sostenir-lo a cavall, fou una de les figures de la batalla d’Apros.

Confós per les seves armes amb un gran cavaller, fou escomès pel basileus Miquel, el fill de l’emperador, que el ferí a la mà amb l’espasa. Ferrer, armat amb un coltell cilíndrics dels anomenats brotxes, s’imposà al seu adversari.

Després de molts cops a les parts cobertes, n’encertà un a la cara del fill de l’emperador, que caigué del cavall, però fou retirat pels seus abans de rebre un cop mortal.