(Barcelona, 1875 – Brussel·les, Bèlgica, desembre 1919)

Músic. Deixeble de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera.

És autor de notables obres simfòniques, obres escèniques (Las bodas de Camacho (1903), La cegueta, Les amants de Palerme i Rossinyol) i l’opereta Barnum.

Residí a Brussel·les fins a la seva mort i hi estrenà amb èxit l’obra Sair Confidentiel (1913).

Harmonitzà cançons populars catalanes, l’Andante Elegíaco (1902) i Primavera (1914).